Francesc Torralba i Roselló > Quotes

“En qüestionar el que mai no s’ha qüestionat, l’esperit s’enfila a cotes que mai no havia conegut i, des d’allà, adquireix més perspectiva, es fa més savi, més tolerant, més capaç de comprendre i, sobretot, molt més humil.”
― Francesc Torralba, Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud

“Por el hecho de que la dignidad es incomparable, no se puede decir que una persona tiene más dignidad humana que otra, como por ejemplo se puede decir del precio.”
― Francesc Torralba Rosello, ¿Qué es la dignidad humana?

“En sospitar del més elemental, el pensador es veu abocat al no-res i experimenta l’horror vacui”
― Francesc Torralba, Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud

“L’amic no s’acontenta amb un coneixement superficial del seu potencial amic. Vol anar a fons, vol perforar la màscara que es posa en sortir al carrer i anar a la feina i veure què s’amaga rere aquella careta, l’amic és, abans que res, un amic de les profunditats. Dos éssers superficials no poden ser amics.
Només poden ser col·legues, companys, fins i tot, bons camarades, però l’amistat és un fluid que es mou pels terrenys més ocults de la natura humana i que mai no ha tingut lloc, ni pot tenir-ne si els dos partenaires no es disposen a anar a fons.
Alguns consideren que aquests discursos tan meravellosos sobre l’amistat descriuen un vincle ideal que mai no ha existit, ni existirà entre les persones. Altres consideren que un vincle així no es pot viure en una societat com la nostra, apressada, dividida i desconfiada.
No siguem tan apocalíptics. L’amistat, com la llibertat, sempre ha estat difícil, àrdua de mantenir i d’envigorir amb el temps, però no és una tasca impossible per a l’ésser humà.”
― Francesc Torralba

“El precio es un tipo de valor fluctuante que se atribuye a objectos materiales, mientras que la dignidad es un «valor incondicional e incomparable». El”
― Francesc Torralba Rosello, ¿Qué es la dignidad humana?

“Marx, Nietzsche i Freud mostren, cadascun dins del seu domini i segons la seva pròpia metodologia, que no hi ha un subjecte fundador: el subjecte no és constituent de si mateix sinó el resultat de forces o d’inèrcies que l’ultrapassen. L’home deixa de ser l’amo del món, la moral, la història o la racionalitat, per esdevenir una expressió de la història o l’inconscient. La consciència perd la seva dimensió d’ideal regulador tot perdent la seva sobirania sobre el món i sobre si mateixa. És la mort de l’autonomia moderna. Tots tres porten a terme una dissolució de l’antropocentrisme modern, de la mateixa manera que la modernitat havia descomposat el teocentrisme medieval.”
― Francesc Torralba, Els mestres de la sospita: Marx, Nietzsche, Freud