Francesc Torralba i Roselló

“L’amic no s’acontenta amb un coneixement superficial del seu potencial amic. Vol anar a fons, vol perforar la màscara que es posa en sortir al carrer i anar a la feina i veure què s’amaga rere aquella careta, l’amic és, abans que res, un amic de les profunditats. Dos éssers superficials no poden ser amics.
Només poden ser col·legues, companys, fins i tot, bons camarades, però l’amistat és un fluid que es mou pels terrenys més ocults de la natura humana i que mai no ha tingut lloc, ni pot tenir-ne si els dos partenaires no es disposen a anar a fons.
Alguns consideren que aquests discursos tan meravellosos sobre l’amistat descriuen un vincle ideal que mai no ha existit, ni existirà entre les persones. Altres consideren que un vincle així no es pot viure en una societat com la nostra, apressada, dividida i desconfiada.
No siguem tan apocalíptics. L’amistat, com la llibertat, sempre ha estat difícil, àrdua de mantenir i d’envigorir amb el temps, però no és una tasca impossible per a l’ésser humà.”
― Francesc Torralba