Quan es mor algú també mor una part de les persones que l'hem estimat. Som ésser socials i això implica que vivim gràcies a què altres persones ens reconeixen i ens estimen. En certa forma, vivim en els altres, vivim en les mirades que ens retornen una imatge determinada de nosaltres mateixos. Per això, quan mor algú que estimem també morim una miqueta, mor aquell bocí únic i irrepetible de nosaltres que habitava en aquella persona i que era producte d'una història compartida.

Fa una mica m...