«No m’ho puc creure… el mataré. Increïble.»
La seva indignació creixia per moments. No es podia creure el que acabava de passar. En Bob es mirava l’aixeta amb ràbia i incredulitat. Com li podia fer una cosa així? Després de tants anys de coneixença! No s’ho explicava. De sobte, picà de peus a terra i s’aixecà del sofà amb rapidesa, recorrent el menjador en cercles. Agafà el telèfon i marcà el número d’en Jake.

Un, dos, tres...

—Ei, Bob —digué alegrement l’home.
—Hola, Jake.

Es va fer un moment de silenci incòmode.

—Què tal, Bob, com estàs?
—Molt bé, molt bé! I tu, com estàs? Fa dies que no parlem.
—Sí, oi? Bé, ja saps, no em puc queixar. Tot va bé, sí, tot bé.

Estava nerviós, i en Bob ho notava.

—Que bé, Jake, me n’alegro molt.
Va fer una pausa i canvià el to, més agut.
—Et volia comentar una cosa. Te’n recordes de la Júlia? La noia que viu davant de casa. La coneixies, oi?
—Oh, sí, la Júlia! La noia morena, de cabells curts. Un dia vam coincidir tots a casa teva, en aquell... aquell sopar, oi?
—Exacte. Doncs mira, potser et semblarà estrany, però ahir em va dir que et va veure. És possible, Jake?
—Oh, ah, sí? Doncs no, no en tenia cap notícia, cap ni una. Ves per on...
—No, oi? Doncs saps què? Em va dir que et va veure ahir.
—Sí?

En Bob cada vegada estava més tens, amb moltes ganes d’arreglar-li la cara a aquell fill de puta.

—Sí, oi? Això em va dir. Saps on? Justament entrant a casa meva! Quina casualitat, oi?

En Jake va titubejar un moment, sense saber gaire què dir, fins que finalment s’hi va llençar de cap.

—Sí, sí, vaig venir una estona...
—Una estona?! —l’interrompé en Bob.
—Sí, uns minuts.

Es tornà a fer un silenci breu.

—Perquè la Júlia em va dir que et va veure sortir al cap de tres hores —continuà en Bob després d’empassar saliva—. I jo em pregunto: què devia estar fent en Jake durant més de tres hores a casa meva, amb la meva dona?

Deuria ser la conversa amb més pauses de la història. Cada cop li semblava més inversemblant el que estava passant. En Jake estava contra les cordes: el seu to cada vegada més agut i excusatiu.

—Oh no, no, no, Bob, ah...
—Perquè mira, Jake —l’interrompé en Bob—, un home com jo pot sospitar coses.
—Ah, Bob, escolta, t’ho puc explicar.
—I tant que m’ho explicaràs! Tinc molta curiositat, Jake. Tinc molta curiositat per saber què vas estar fent durant tres hores a casa meva amb la meva dona, sols.
—No, mira, no té més importància...
—Si us plau, Jake, segueix.

En Jake expirà ben fondo per agafar aire.
—Res, Bob... és una mica estúpid tot plegat. Vaig venir just abans de dinar, al voltant de la una del migdia... —empassà saliva— després em vaig follar la teva dona, i vaig marxar.

La conversa es podria resumir en un silenci molt incòmode.

—Oh, de veritat? —respongué en Bob.
—Sí, t’ho juro. Vam follar una estona. Un cop ens vam córrer tots dos, vaig marxar cap a casa.

En Bob no podia creure el que estava escoltant. Era increïble.

—Jake, et puc fer una pregunta?
—Suposo que sí, Bob.
—Em dic Forrest Gump?
—Uhm... què?
—Contesta la puta pregunta, Jake!! Tinc cara de Forrest Gump?
—Bé, no, Bob, de veritat que...
—I doncs, per què em tractes com si fos subnormal?! Vols que em cregui que vas estar tres hores a casa meva i que tot el que vas fer va ser follar-te la meva dona?!
—Oh, Bob, em vaig córrer i vam haver d’esperar uns minuts... després vam practicar sexe oral. Em va menjar la polla a sobre de la rentadora.
—Ahà —l’interrompé en Bob des de l’altra banda del telèfon.
—Em vaig córrer a la seva boca i després vam tenir sexe una altra vegada a la cuina. I clar, vam haver d’esperar uns minuts més...
—Oh, clar, uns minuts més...
—I vam tornar-hi, Bob, a sobre de la vitroceràmica, que per sort és d’inducció...
—Sé molt bé de quin tipus és la meva cuina, Jake!

En Bob estava indignat. Com podia aquell home dir-li tot això sense cap mena de decòrum? Tornà a fer una pausa i alçà la veu.

—M’estàs enganyant, Jake, i no m’agraden les mentides! Vas estar a casa meva més de tres hores!
—Oh, no, no, Bob. Vam tenir un migdia de sexe escandalós, saps? Sí, així va anar: una tarda de sexe frenètic, sense aturadors. —Empassà saliva per continuar—. La teva dona se sentia molt bruta, molt porca, saps, Bob?
—Oh...
—I després em va sorprendre, Bob, perquè em va dir que estava molt molla, molt calenta, i que li encantaria tenir una altra polla dins.
—Clar, entenc.
—I llavors va ser quan vam trucar al teu germà, Bob, al petit, a en Maikel, per preguntar-li si voldria venir a casa teva i passar a l’acció tots tres. Va dir que sí. —Dubitatiu, en Jake empassà saliva—. Vam estar esperant una hora, Bob, fins que va arribar. Se’ns va fer tard.
—Mmmm... el meu germà, dius? Tu i el meu germà vau fer un trio amb la meva dona?
—Oh sí, sí, noi. Li vam omplir tots els forats.

Increïble. Realment increïble. Ara sí que no s’ho podia creure. Quina poca decència, quina poca elegància. En Jake el considerava amic seu.

—És estrany, Jake. Molt estrany. Difícil de creure tot el que m’expliques. —En Bob pogué sentir com en Jake balbucejava alguna cosa inintel·ligible a l’altra banda del telèfon.— Perquè, justament aquesta setmana, el meu germà és a Finlàndia, de viatge. Ha anat a una conferència, la Plone Conference. Em costa molt de creure que el meu germà agafés un vol ahir mateix per venir a casa meva a fer equip i follar-se la meva dona.
—Ah... jo, Bob...
—I saps què més, Jake? Saps el més graciós de tot? Que l’aixeta de la cuina tenia una petita gotera des de feia mesos. I, de cop i volta... no t’ho creuràs, Jake: avui mateix ha deixat de gotejar!
—Uh, oh, oh...
—Jake, et dono una última oportunitat per respondre la pregunta que et faré. Si m’enganyes, et juro que te'n penediràs. D’acord?
—Oh, hum...
—Què vas estar fent durant més de tres hores a casa meva, Jake?!

En Jake es va ensorrar com un petit castell de sorra empès per una onada massa gran. Ja no ho podia amagar més.

—Em sap greu, Bob —digué en Jake, somicant—. La teva dona em va trucar...
—Increïble, no m’ho puc creure —murmurà en Bob, consternat.
—I em va demanar que li arreglés l’aixeta —aleshores en Jake es va desfer del tot—. Em va dir que no podia suportar més aquell soroll de degoteig incessant. No ho volia fer, Bob, de veritat, creu-me, però m’ho va suplicar durant molta estona.
—I què vas fer, Jake?
—La vaig arreglar, Bob! —digué en Jake desfent-se en un plor ple de mocs i llàgrimes.
—Fill de la gran puta! Ho sabia! No m’ho puc creure! Ara sí que t’arreglaré la cara quan et vegi, m’has sentit?! I si creus que em tornaré a follar la teva dona una altra vegada, ho portes clar! Ja te’n pots anar oblidant! Ahir va ser l’última vegada!
—Oh, no, Bob, si us plau, no ho facis...
—Mai més!

I indignadíssim penjà la trucada, traicionat per la seva dona i en Jake, el que un dia considerà un bon amic.