L’any 2008, la Confederació Sindical Internacional va crear la Jornada Mundial pel Treball Decent, que se celebra el 7 d’octubre de cada any, amb la intenció de donar visibilitat global a una reivindicació que anàs més enllà del dret de tothom a tenir feina: l’accent específic d’aquesta jornada és posar en evidència que no basta tenir una ocupació laboral, sinó que les condicions per exercir-la han de ser dignes. Sense justícia salarial, sense drets laborals, sense negociació col·lectiva, sense prestacions de desocupació o sense mesures de prevenció dels riscos laborals, per posar només alguns exemples, el treball difícilment pot ser una activitat decent i que contribueixi a la realització personal.

Tots hem sentit a dir que el treball dignifica. Molta gent ho ha dit, des de posicions ben diverses. Ja en el segle XVIII, l’economista escocès Adam Smith, comunament considerat el pare del capitalisme modern, defensava que “no hi ha cap ocupació que sigui menyspreable o que no tengui la seva utilitat; totes les ocupacions són honorables, perquè totes contribueixen, d’una manera o altra, al sosteniment de la societat” (La riquesa de les nacions, 1776). Quasi un segle més tard, el gran crític del capitalisme que va ser Karl Marx no es feia gaire enfora de Smith quan afirmava que mitjançant el treball la persona “realitza la seva pròpia essència humana, es confirma com a ésser conscient i lliure”, i és per això mateix que reivindicava unes condicions laborals justes, lliures de qualsevol mena d’explotació, i que la feina no fos una mercaderia venuda al millor postor (Manuscrits econòmico-filosòfics, 1844). Malgrat les seves diferències, veim en aquests dos autors clàssics una consideració compartida: el treball és una activitat digna i dignificadora si s’exerceix amb les condicions adequades.

L’any 1891, el papa Lleó XIII feia seva aquesta visió quan escrivia, a l’encíclica Rerum Novarum, que “el treball, emprat amb rectitud, és una font d’honor per a l’home, ja que mitjançant seu governa la natura i, d’alguna manera, completa la creació” (RN 16), tot advertint, però, que “el salari no pot ser inferior al que cal per a mantenir l’obrer sobri i honestament; si l’ocupador, per raó del seu poder o per la por de l’obrer a una situació pitjor, li paga menys del que és just, comet un pecat greu” (RN 34). I un altre papa de temps més recents, Joan Pau II, diu a la seva encíclica Laborem Exercens (1981) que “l’ocupador, si només busca el màxim benefici, sense tenir en compte la dignitat de la persona del treballador, pot abusar fàcilment de l’home, tractant-lo com un simple instrument de producció i no segons la veritable naturalesa del treball, que ha de respectar la dignitat de l’home mateix” (LE 7).

Amb aquests i altres antecedents de la Doctrina Social de l’Església, és lògic i coherent que, des de fa vuit anys, les entitats i organitzacions de l’Església especialitzades en la pastoral del treball s’hagin adherit a aquesta Jornada Mundial i promoguin una “Iniciativa Església pel Treball Decent” (ITD), com un espai de reivindicació i proposta, d’anàlisi i reflexió, d’informació i diàleg, per unir-se als milions de treballadors i treballadores de prop nostre i de tot el món que encara no gaudeixen d’unes condicions laborals fonamentals: un salari just, un entorn de treball segur i saludable, el respecte als horaris i al descans, o la igualtat de tracte, sense distincions per raó de gènere, origen o situació administrativa.

Des del Secretariat Diocesà de Pastoral del Treball de Menorca també ens volem unir a aquesta Jornada. En l’any del Jubileu de l’esperança, el manifest de la Iniciativa Església pel Treball Decent pel 7 d’octubre d’enguany posa el focus en una de les situacions més sagnants del nostre món del treball: la de les persones treballadores migrants. Resulta imprescindible recordar que, segons el Banc Central Europeu, les persones treballadores migrants han estat responsables del 80% del creixement econòmic d’Espanya en l’últim lustre. També per a les persones migrants el treball decent és un dret, no un privilegi. Les actituds xenòfobes, o les mentides sobre un suposat però fals tracte de favor cap als migrants estrangers pobres, no tenen cabuda en la comunitat cristiana.

Per tot això, animam la comunitat catòlica menorquina a dedicar un pensament, una pregària i una acció, personal o col·lectiva, per fer nostre l’esperit d’aquesta Jornada i apropar-nos, ni que sigui una mica, a l’horitzó universal d’un treball just i decent per a tothom.

(Article publicat al diari Menorca dia 7 d’octubre de 2025, en nom del Secretariat Diocesà de Pastoral del Treball de Menorca)