Música Quotes
Quotes tagged as "música"
Showing 1-30 of 99
“El amor es, en muchas cosas, como la música: llega allí donde las palabras sobran”
― Esta noche no hay luna llena
― Esta noche no hay luna llena
“Recuerda esto, hijo mío, aunque olvides todo lo demás: un poeta es un músico que no sabe cantar. Las palabras tienen que encontrar la mente de un hombre si pretenden llegar a su corazón, y la mente de algunos hombres es lamentablemente pequeña. La música llega al corazón por pequeña o acérrima que sea la mente de quien la escucha.”
― The Name of the Wind
― The Name of the Wind
“La música es una amante orgullosa y temperamental. Si le dedicas el tiempo y la atención que se merece, es toda tuya. Pero si la desairas, llegará un día en que la llamarás y ella no contestará.”
― The Name of the Wind
― The Name of the Wind
“Al entrar en la habitación,
moviendo el aire con la flexibilidad de tu caminar,
despertando la quietud con el tintinear de los platillos,
haciendo bailar las cortinas al sonido de tus pulseras,
un aroma se esparce en el aire desde lienzos y cuadernos,
mi pincel se vuelve inquieto
y mi pluma se fascina,
mis ojos, mis manos y otras partes de mi cuerpo
comienzan a electrizarse.”
―
moviendo el aire con la flexibilidad de tu caminar,
despertando la quietud con el tintinear de los platillos,
haciendo bailar las cortinas al sonido de tus pulseras,
un aroma se esparce en el aire desde lienzos y cuadernos,
mi pincel se vuelve inquieto
y mi pluma se fascina,
mis ojos, mis manos y otras partes de mi cuerpo
comienzan a electrizarse.”
―
“No me acuerdo del último verso. ¡Qué poco me gusta la poesía! ¿Cómo puede uno recordar las palabras sin música?”
― The Name of the Wind
― The Name of the Wind
“Cuando oigo música, mi imaginación juega a menudo con la idea de que la vida de todos los hombres, y la mía propia, no son más que sueños de un espíritu eterno, buenos o malos; de que cada muerte es un despertar".”
― El amor, las mujeres y la muerte
― El amor, las mujeres y la muerte
“—¿Te gustan los tacos? —le pregunto.
—¿Qué? ¿Es que estás siempre pensando en comida?
—Sí, evidentemente. Y, ¿sabes qué? Que los tacos se rompen, todo el tiempo. Pero a todo el mundo le gustan. —Sonrío, satisfecha con mi ejemplo—. ¿O es que tú no recoges los trocitos pequeños que se quedan en el fondo del plato con las puntas de tus dedos?
—¿Me estás diciendo que soy como un taco?
—Te estoy diciendo que, si te rompes, recogeré tus trocitos.
—¿Y te los comerás?
—Y me los comeré.”
― Love Levi
—¿Qué? ¿Es que estás siempre pensando en comida?
—Sí, evidentemente. Y, ¿sabes qué? Que los tacos se rompen, todo el tiempo. Pero a todo el mundo le gustan. —Sonrío, satisfecha con mi ejemplo—. ¿O es que tú no recoges los trocitos pequeños que se quedan en el fondo del plato con las puntas de tus dedos?
—¿Me estás diciendo que soy como un taco?
—Te estoy diciendo que, si te rompes, recogeré tus trocitos.
—¿Y te los comerás?
—Y me los comeré.”
― Love Levi
“Se eu tinha sobrevivido àqueles meses, a música era uma das principais responsáveis.”
― Um passo de cada vez
― Um passo de cada vez
“A vida não se move na linha que denuncia a loucura sempre que é deixada. Ela é a música que acontece fora da pauta. É a música que não é apenas ouvida, mas que é sentida com todos os sentidos, que vibra na plenitude do ser.”
― O Eixo do Tempo
― O Eixo do Tempo
“Odio el alcohol, la nicotina y los narcóticos. La música es mi estimulante.”
― Handcrafted Humanity: 100 Sonnets For A Blunderful World
― Handcrafted Humanity: 100 Sonnets For A Blunderful World
“Contempló a su mejor amigo, moviéndose de aquí a allá con el violín, escondido bajo una expresión austera, agitando de arriba abajo y de atrás para adelante aquel pulcro arco de cerdas de caballo, haciendo vibrar sobre las cuerdas miles de fantasías tonales de autoría propia. Hernán se había transfigurado por completo. Había dejado de ser un niño que jugaba a dar pinceladas musicales. Se había convertido en un hombre que se alzaba y florecía en una repentina explosión de virtud.”
― Melodías Sepultadas
― Melodías Sepultadas
“Quando os músicos de jazz foram comparados com os músicos clássicos quanto a funções cerebrais, mostraram mais indicadores neuronais de consciência de si mesmos. Conforme disse um músico de jazz, «no jazz, é preciso sintonizarmo-nos quanto ao que o nosso corpo está a sentir, para sabermos quando avançar para um solo».”
― Focus: The Hidden Driver of Excellence
― Focus: The Hidden Driver of Excellence
“Os músicos alcançam a grandeza através de uma incrível diversidade de percursos, mas a hiperespecialização precoce nem sempre é necessária para desenvolver competências e é rara nas formas de maior improviso – embora, como no desporto, muitos adultos tenham um interesse financeiro em fazer com que isso pareça essencial.”
― Range: Why Generalists Triumph in a Specialized World
― Range: Why Generalists Triumph in a Specialized World
“La música enaltece el alma de quienes la interpretan y aviva los sentimientos de aquellos que la escuchan.”
― Las lágrimas de Mona Lisa: Una novela histórica ambientada en el Renacimiento italiano, que aborda la violencia doméstica.
― Las lágrimas de Mona Lisa: Una novela histórica ambientada en el Renacimiento italiano, que aborda la violencia doméstica.
“A dor é real, mas não é o fim, Porque em meu coração, você sempre viverá.”
― O Segredo do Codex Luminis
― O Segredo do Codex Luminis
“Suele decirse que escribir sobre música es imposible, que es como bailar sobre arquitectura, y demás. Pero vamos. Escribimos sobre partículas subatómicas, homeomorfismo, cromosomas, cuásares y dominio de factorización única. Escribir sobre música no debería ser mucho más difícil. Al menos podría hacérselo sin tanta queja. Es el mejor trabajo del mundo. O el segundo. Las partículas subatómicas también pueden ser geniales.”
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
“Escuchar una canción es también escuchar lo que otras personas estaban escuchando: sensaciones, conocimientos, discursos, tecnologías, imaginaciones. Una atmósfera. El ruido puede ser excluido, filtrado, ocluido; no así la atmósfera.”
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
“Escuchar es una manera de estar en el mundo. Escuchar la manera en que otras personas escuchan puede ser una forma de conexión y comunidad. El sonido es maleable. Es metáfora y es materia. Es identidad y reconocimiento. Es un método, una fuerza, un principio de cohesión. Es también un medio para vincular a personas que no tendrían ninguna razón para saber las unas de las otras si no fuera por la existencia de esa música.”
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
“Así se fabricó el folklore. Un musicólogo recogía canciones a las que vinculaba con culturas en extinción, les quitaba las partes complejas, alteraba su estructura para eliminar las formas asimétricas, prescindía de los instrumentos locales y las transcribía en una partitura para piano que se usaba en la clase escolar y en el espectáculo de ballet. Luego esta música, ya adaptada al gusto urbano y burgués, inserta en el mercado del entretenimiento de masas, componente del proyecto estético y moral de las élites conservadoras, desprovista de actores sociales e identidades históricas indeseables, pensada explícitamente como representación de otra cosa, volvía a los espacios que representaba y ocupaba el lugar de su representación.”
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
― Pasajes sonoros: Escritos sobre música, volumen I
“La invención permanente de nuevas normalidades que glosan, sustituyen o amplían las normalidades existentes fue una constante en la música de tradición popular del siglo XX, sin importar qué entienda uno, o qué quiera entender, por “música de tradición popular del siglo XX”. Incontables compositores e intérpretes preservaron, negaron y reinventaron esas nuevas normalidades. A veces lo hicieron para públicos masivos, otras veces frente a dos o tres borrachos arrumbados en una mesa de bar. En ocasiones fue mediante una nota de más o de menos en una canción, perdida o ganada por un error, un malentendido, una distracción; en otras, a través de grandes obras autoconscientes que pusieron en duda hasta el último retazo de su propia legitimidad. La premisa de que las realidades naturalizadas por una combinación de sonidos y silencios podían discutirse, que debían discutirse, colocó al riesgo en el centro de la maquinaria de fabricación de artefactos musicales de las industrias culturales del siglo XX. Los desvíos y los quiebres empezaron a pasar desapercibidos, a darse por sentados, a ignorarse porque eran las normas y no sus excepciones.”
― Nosotros, los normales: GG Allin en el infierno punk
― Nosotros, los normales: GG Allin en el infierno punk
“Le he sonreído, claro. Y ella a mí también. Estoy escuchando música y pienso que se podía parar el mundo.”
― Creces, vives regu y luego… te mueres
― Creces, vives regu y luego… te mueres
“Escucha el silencio, oirás el universo.”
― Little Planet on The Prairie: Dunya Benim, Sorumluluk Benim
― Little Planet on The Prairie: Dunya Benim, Sorumluluk Benim
“El rock es energía.
La energía es movimiento.
El movimiento es equilibrio.”
― Crónicas de una realidad alterada
La energía es movimiento.
El movimiento es equilibrio.”
― Crónicas de una realidad alterada
“Para mi es como una prueba de que Dios le pone a mis oídos, pero también es una prueba de que la música es un entre vivo y promiscuo que se mueve y evoluciona sin importarle nuestros gustos y prejuicios.”
― Crónicas de una realidad alterada
― Crónicas de una realidad alterada
“Tenías que ir, tenías que moverte si querías algo y de eso se trataba el rock de Ramones, de moverse, de acción pura y dura.”
― Crónicas de una realidad alterada
― Crónicas de una realidad alterada
“Solo a través de la música lograba aislarme, inventarme un sentido, improvisar causas perdidas, patrocinar sueños imposibles y, por momentos, olvidar mi condición de infeliz.”
― Blue Label/ Etiqueta Azul
― Blue Label/ Etiqueta Azul
“«Són temps durs, avui ningú parla de melodia ni d’emoció. Els que fem la cançó poètica d’autor de l’antiga escola melòdica, per viure i sobreviure —exposats com estem de cara a tothom, vulnerables a l’elogi i a la indiferència—, per salvar-nos hem de trobar l’enfocament nítid i poètic de la nostra veu. Si ho aconsegueixes, la veu es desprèn de la gravetat i flota per sobre les cordes vocals i la laringe. És quan t’hi reconeixes i et fa feliç cantar. L’esperit dirigeix el seu allà on vol. Es neix creador.
Gravar gairebé sempre m’ha deixat un regust de frustració. Els meus discos, uns més que altres, no són com els havia imaginat, com els escoltava a dins del cap. Quan sortia de l’estudi, ho feia amb la dolorosa sensació que, el que havia fet, estava inacabat, que no havia arribat al final. La causa principal estava clara: el poc temps i els diners de què disposava. El temps, allà dins d’aquells espais automatitzats, s’ha de pagar, cada minut, cada segon, a un preu excessiu per l’època que vivim. Inconscientment, corria fet un mar de nervis; no em parava a escoltar ni a reflexionar el que acabava de gravar; no hi havia temps de corregir, pensava que encara hi havia moltes cançons a fer. Es gravava amb presses i es mesclava amb presses. «Les bones vibracions les has de crear tu», va dir algú.
Però, com les pots crear quan el ressò del dring és més fort que la música? Per a la creació completa i sense fissures és necessari apartar-se del temps.
En Ramon Godes, que ha fet grans discos amb Coyotes, Malevaje i en solitari, em deia que gravar havia acabat sent una tortura i que no tenia ganes de continuar fent discos. Per a mi també ho era, però jo sí que volia seguir enregistrant i publicant els meus àlbums.
També m’incomodava el mètode de gravació. Fins i tot al principi, quan no tenia cap experiència, em semblava que la meva música s’havia de gravar en directe amb tots els músics tocant, junts, donant-hi temps, permetent que es desenvolupés i s’impregnés del sentiment que cadascú aporta, fins que surt la bona interpretació.
La música, les cançons, per a mi són una forma de vida i de vegades, o potser sempre, una declaració de principis. La perfecció no entra en els meus objectius. El meu vocabulari té més a veure amb la màgia, l’aura de cada cançó, entregant-m’hi en cos i ànima. Així serà
com la música vibrarà i farà vibrar.
D’aquesta manera es va gravar el primer single de Primavera Negra. Vaig tenir la fortuna de caure en mans d’un productor que ho veia com jo. Va ser una gravació meravellosa, ràpida, plena de sensacions i sentiments que brollaven sense parar, emocionant-me i inspirant-me mentre tocava i cantava, que van quedar enregistrats en aquella cinta de dues polsades i en el vinil que, per molt que passin els anys, encara ho transmet com el primer dia.
Molts dels discos que m’agraden són els que no estan fets amb productes elaborats, calculats i dissenyats en la cadena de producció en sèrie, allò que jo en dic la «mentalitat de producció».
Amb La cançó de l’Udol havia començat a posar en pràctica el que m’havia dit tantes vegades, 'per què, si penses bé, no actuïs bé?'».”
― S’invoca joglaria
Gravar gairebé sempre m’ha deixat un regust de frustració. Els meus discos, uns més que altres, no són com els havia imaginat, com els escoltava a dins del cap. Quan sortia de l’estudi, ho feia amb la dolorosa sensació que, el que havia fet, estava inacabat, que no havia arribat al final. La causa principal estava clara: el poc temps i els diners de què disposava. El temps, allà dins d’aquells espais automatitzats, s’ha de pagar, cada minut, cada segon, a un preu excessiu per l’època que vivim. Inconscientment, corria fet un mar de nervis; no em parava a escoltar ni a reflexionar el que acabava de gravar; no hi havia temps de corregir, pensava que encara hi havia moltes cançons a fer. Es gravava amb presses i es mesclava amb presses. «Les bones vibracions les has de crear tu», va dir algú.
Però, com les pots crear quan el ressò del dring és més fort que la música? Per a la creació completa i sense fissures és necessari apartar-se del temps.
En Ramon Godes, que ha fet grans discos amb Coyotes, Malevaje i en solitari, em deia que gravar havia acabat sent una tortura i que no tenia ganes de continuar fent discos. Per a mi també ho era, però jo sí que volia seguir enregistrant i publicant els meus àlbums.
També m’incomodava el mètode de gravació. Fins i tot al principi, quan no tenia cap experiència, em semblava que la meva música s’havia de gravar en directe amb tots els músics tocant, junts, donant-hi temps, permetent que es desenvolupés i s’impregnés del sentiment que cadascú aporta, fins que surt la bona interpretació.
La música, les cançons, per a mi són una forma de vida i de vegades, o potser sempre, una declaració de principis. La perfecció no entra en els meus objectius. El meu vocabulari té més a veure amb la màgia, l’aura de cada cançó, entregant-m’hi en cos i ànima. Així serà
com la música vibrarà i farà vibrar.
D’aquesta manera es va gravar el primer single de Primavera Negra. Vaig tenir la fortuna de caure en mans d’un productor que ho veia com jo. Va ser una gravació meravellosa, ràpida, plena de sensacions i sentiments que brollaven sense parar, emocionant-me i inspirant-me mentre tocava i cantava, que van quedar enregistrats en aquella cinta de dues polsades i en el vinil que, per molt que passin els anys, encara ho transmet com el primer dia.
Molts dels discos que m’agraden són els que no estan fets amb productes elaborats, calculats i dissenyats en la cadena de producció en sèrie, allò que jo en dic la «mentalitat de producció».
Amb La cançó de l’Udol havia començat a posar en pràctica el que m’havia dit tantes vegades, 'per què, si penses bé, no actuïs bé?'».”
― S’invoca joglaria
“Tal com va aparèixer, el disc se n'ha anat. Per moltíssima gent va su- posar l'accés a una expansió del pensament extraordinària, de sentir com mai havia sentit, poder tenir l'orquestra a casa desgranant cada nota, penetrant-hi com es penetraria dins d'un món meravellós guardat durant segles en un cofre i, allà a dins, veure la llibertat més a prop del que s'havia vist mai, tenint-la al davant, quasi a tocar. Tot això sorgia d'un disc de vinil amb els solcs farcits de música i enfundat en cobertes de cartró bellament dissenyades, plenes d'in- formació. Era agradable tenir-los a les mans, aquells discos. Eren portadors d'universos de creativitat que et despertaven, s'encoma- naven, t'acompanyaven i transmetien somnis. Això, ara, ja no hi és.
La meva obra està feta artesanalment, utilitzant els pocs elements que he tingut a mà, suficients per expressar el meu univers musical i poètic i acolorir el so primitiu de la meva cançó, des de la línia di- visòria entre l'amateurisme i el professionalisme; un peu en la cul- tura tradicional i l'altre vagant lliurement per l'univers dels sons i l'aventura amb el sentiment infantil de la terra de les meravelles, sense balises ni senyals que em marquessin el camí. Visionària, vola pels espais oberts dient al pensament que hi ha un nou pensament fora del pensament regulat per l'ordre que vol manar.
Sempre he volgut i m'ha agradat ser a prop dels orígens, de les fonts musicals, m'hi trobo bé, allí. És on jo puc fer la meva cançó afegint-hi la contemporaneïtat i les meves idees, sentint que, de tot això, n'ha sorgit quelcom diferent, salvatge i nou, de manera natural. I, com ritme! No he vist mai que ningú ballés escoltant-me, però m'hauria agradat. Qui diu que no es pot ballar «La caiguda de Lleida», «Miro amb els meus ulls» o «Posa un bes als meus llavis»? Tothom que porti el ritme ancestral a dins, pot.
La meva voluntat ha estat trobar la senzillesa i fer-me entendre. He conegut cançons molt antigues, he conegut cants d'altres cultures i m'adono que no estan lluny de la cançó d'autor moderna. Les d'ahir i les d'ara porten la mateixa llavor. No ha entrat mai a la cambra on es guarda la primera i la darrera cançó? Doncs fes-ho, l'entrada és lliure.
No he fugit dels textos que parlen de la quotidianitat, de la paraula que no va més enllà de si mateixa. He preferit verbalitzar somnis, pen- saments, diàlegs interiors i d'altres, visions, cròniques històriques, amb una mica d'experimentació i poesia, sempre amb el far de la melodia i la claredat de la cançó final com a guia.
Malgrat el que opinen alguns, no sóc un artista local creador d'una obra hermètica tancada en un punt perdut de la geografia catalana; ni tampoc un maleït. El que alguns han considerat una obra aïllada no ho és en absolut. La meva ha estat feta dins d'un universalisme sense murs ni compartiments estancs, que asbergeix la troba per tal que, si pot ser, sigui fecundada per algú altre quan la rebi. La meva obra és tot el contrari de l'individualisme desordenat, passiu i sense doctrina, de llavor estèril, que es mostra indiferent vers la cultura popular. En la concepció activa del meu llenguatge musical i poètic he buscat crear una cançó que recordés l'eternitat, la cançó primi- tiva popular que, de vegades, he anat a buscar i, d'altres, m'ha estat revelada perquè somrigui molt més a la nostra ment i el nostre cor que no pas l'aspiració a formar part d'un món d'esclaus electrònics sorgits de la peresa i la deixadesa, cansats de pensar i sentir.
La bellesa ha estat un fi. La bellesa duu al coneixement; t'hi con- dueix a cavall de les experiències, la disciplina i la pròpia entrega; irradia llum per, en la fosca, inspirar bons sentiments, ànims per avançar i no caure en l'apatia; fer companyia i trencar l'ensopiment i la resignació. Si alguna cosa no és, la meva obra, és resignada.”
― S’invoca joglaria
La meva obra està feta artesanalment, utilitzant els pocs elements que he tingut a mà, suficients per expressar el meu univers musical i poètic i acolorir el so primitiu de la meva cançó, des de la línia di- visòria entre l'amateurisme i el professionalisme; un peu en la cul- tura tradicional i l'altre vagant lliurement per l'univers dels sons i l'aventura amb el sentiment infantil de la terra de les meravelles, sense balises ni senyals que em marquessin el camí. Visionària, vola pels espais oberts dient al pensament que hi ha un nou pensament fora del pensament regulat per l'ordre que vol manar.
Sempre he volgut i m'ha agradat ser a prop dels orígens, de les fonts musicals, m'hi trobo bé, allí. És on jo puc fer la meva cançó afegint-hi la contemporaneïtat i les meves idees, sentint que, de tot això, n'ha sorgit quelcom diferent, salvatge i nou, de manera natural. I, com ritme! No he vist mai que ningú ballés escoltant-me, però m'hauria agradat. Qui diu que no es pot ballar «La caiguda de Lleida», «Miro amb els meus ulls» o «Posa un bes als meus llavis»? Tothom que porti el ritme ancestral a dins, pot.
La meva voluntat ha estat trobar la senzillesa i fer-me entendre. He conegut cançons molt antigues, he conegut cants d'altres cultures i m'adono que no estan lluny de la cançó d'autor moderna. Les d'ahir i les d'ara porten la mateixa llavor. No ha entrat mai a la cambra on es guarda la primera i la darrera cançó? Doncs fes-ho, l'entrada és lliure.
No he fugit dels textos que parlen de la quotidianitat, de la paraula que no va més enllà de si mateixa. He preferit verbalitzar somnis, pen- saments, diàlegs interiors i d'altres, visions, cròniques històriques, amb una mica d'experimentació i poesia, sempre amb el far de la melodia i la claredat de la cançó final com a guia.
Malgrat el que opinen alguns, no sóc un artista local creador d'una obra hermètica tancada en un punt perdut de la geografia catalana; ni tampoc un maleït. El que alguns han considerat una obra aïllada no ho és en absolut. La meva ha estat feta dins d'un universalisme sense murs ni compartiments estancs, que asbergeix la troba per tal que, si pot ser, sigui fecundada per algú altre quan la rebi. La meva obra és tot el contrari de l'individualisme desordenat, passiu i sense doctrina, de llavor estèril, que es mostra indiferent vers la cultura popular. En la concepció activa del meu llenguatge musical i poètic he buscat crear una cançó que recordés l'eternitat, la cançó primi- tiva popular que, de vegades, he anat a buscar i, d'altres, m'ha estat revelada perquè somrigui molt més a la nostra ment i el nostre cor que no pas l'aspiració a formar part d'un món d'esclaus electrònics sorgits de la peresa i la deixadesa, cansats de pensar i sentir.
La bellesa ha estat un fi. La bellesa duu al coneixement; t'hi con- dueix a cavall de les experiències, la disciplina i la pròpia entrega; irradia llum per, en la fosca, inspirar bons sentiments, ànims per avançar i no caure en l'apatia; fer companyia i trencar l'ensopiment i la resignació. Si alguna cosa no és, la meva obra, és resignada.”
― S’invoca joglaria
All Quotes
|
My Quotes
|
Add A Quote
Browse By Tag
- Love Quotes 102k
- Life Quotes 80k
- Inspirational Quotes 76k
- Humor Quotes 44.5k
- Philosophy Quotes 31k
- Inspirational Quotes Quotes 29k
- God Quotes 27k
- Truth Quotes 25k
- Wisdom Quotes 25k
- Romance Quotes 24.5k
- Poetry Quotes 23.5k
- Life Lessons Quotes 22.5k
- Quotes Quotes 21k
- Death Quotes 20.5k
- Happiness Quotes 19k
- Hope Quotes 18.5k
- Faith Quotes 18.5k
- Travel Quotes 18.5k
- Inspiration Quotes 17.5k
- Spirituality Quotes 16k
- Relationships Quotes 15.5k
- Life Quotes Quotes 15.5k
- Motivational Quotes 15.5k
- Religion Quotes 15.5k
- Love Quotes Quotes 15.5k
- Writing Quotes 15k
- Success Quotes 14k
- Motivation Quotes 13.5k
- Time Quotes 13k
- Motivational Quotes Quotes 12.5k
