Discover new books on Goodreads
Meet your next favorite book
“Hi havia una vegada, quan els discos eren com els llibres de la Biblioteca d’Alexandria, la font universal del coneixement musical, en què tot el que buscaves era en algun d’aquells vinils arribats de tots els racons del planeta, il·lustrats amb boniques portades, enriquits amb textos, dibuixos, fotografies, tota una expressió de vida creativa bufant-te a la cara sensacions noves, obrint-te portes cada cop que els escoltaves. En molts d’ells hi vaig trobar el que necessitava. Tots els que jo he fet s'han emmirallat en aquella tradició de creadors consagrats a la seva feina, concebuts per la necessitat i el plaer de crear, esperant que algú, ni que fos un de sol, els acollís a prop del cor i els compartís amb els de la seva vora.”
― S’invoca joglaria
― S’invoca joglaria
“És perquè veiem el nostre món només en ombres, que ens envoltem de mentides que anomenem temps, història, realitat, memòria, detall, fets? I si el temps fos plural, i nosaltres també? I si descobríssim que comencem demà i vam morir ahir, que vam néixer de les morts dels altres i que la vida se’ns insufla a través d’històries que ens inventem a partir de cançons, de collages d’acudits, endevinalles i altres retalls?
El meu pare solia riure d’un company presoner que explicava que havia vist la llum de l’explosió de la bomba il·luminant el cel nocturn sobre el camp com si fos de dia.
La bomba atòmica d’Hiroshima va esclatar quan passava un minut d’un quart de nou del matí. Els que no el van veure mai són sempre els que veuen el passat amb més claredat.”
― Question 7
El meu pare solia riure d’un company presoner que explicava que havia vist la llum de l’explosió de la bomba il·luminant el cel nocturn sobre el camp com si fos de dia.
La bomba atòmica d’Hiroshima va esclatar quan passava un minut d’un quart de nou del matí. Els que no el van veure mai són sempre els que veuen el passat amb més claredat.”
― Question 7
“La nostra excusa per seure al darrere era que el fervor dels qui seien al davant ens semblava poc digne, inapropiat i irracional, la seva fe massa total i absoluta. Al davant, sempre hi seien els conversos —o això deien a casa—, i es veu que els conversos tenien una fe ferotge.
Quan ara, més a prop del final de la vida, m’adono que he tornat a seure a les files del darrere als actes literaris i artístics, que tant s’assemblen a les esglésies d’abans —antics rituals amb una disfressa nova—, amb la seva servitud acrítica a noves ortodòxies i el seu menyspreu per la diferència, reconfortant per a molts, plens de condemnes ferotges i consensos lànguids que la majoria troben necessaris, el pensament se m’envola. Un món d’ortodòxia sacrosanta és un món on la novella i el novellista no tenen lloc. Un escriptor, si fa bé la seva feina, és sempre un heretge. I mentre seu en silenci suportant l’avorriment ranci, la hipocresia solemne i les homilies feixugues, la seva ment fuig un altre cop cap als somnis de mar i de sol que hi ha a fora.”
― Question 7
Quan ara, més a prop del final de la vida, m’adono que he tornat a seure a les files del darrere als actes literaris i artístics, que tant s’assemblen a les esglésies d’abans —antics rituals amb una disfressa nova—, amb la seva servitud acrítica a noves ortodòxies i el seu menyspreu per la diferència, reconfortant per a molts, plens de condemnes ferotges i consensos lànguids que la majoria troben necessaris, el pensament se m’envola. Un món d’ortodòxia sacrosanta és un món on la novella i el novellista no tenen lloc. Un escriptor, si fa bé la seva feina, és sempre un heretge. I mentre seu en silenci suportant l’avorriment ranci, la hipocresia solemne i les homilies feixugues, la seva ment fuig un altre cop cap als somnis de mar i de sol que hi ha a fora.”
― Question 7
“Però recorda una cosa: no pots evitar que el teu pare es mori, i pot ser que no puguis evitar que pateixi. He vist centenars de persones que han hagut de passar per tot això amb els seus pares. T’ho vas estalviar amb la teva mare, i ella també s’ho va estalviar. En el cas del teu pare, sembla que no serà tan fàcil.
...
Llavors li vaig deixar anar quatre paraules, quatre paraules que mai li havia dit en tota la meva vida. «Que em facis cas», vaig dir. «Posa’t un suèter i les vambes.»
I van funcionar, les quatre paraules. Tinc cinquanta-cinc anys, ell gairebé en té vuitanta-set, i som a l’any 1988: «Que em facis cas», li dic... i me’n fa. La fi d’una era, el començament d’una altra.
...
Tot i això, semblava menys enfonsat que durant el període en què no havíem fet res. S’havia d’enfrontar a una nova prova, i enfrontar-se a proves no admet cap mena de desesperança. La situació requeria aquella amalgama de rebel·lia i resignació amb què havia après a afrontar les humiliacions de la vellesa.”
― Patrimony
...
Llavors li vaig deixar anar quatre paraules, quatre paraules que mai li havia dit en tota la meva vida. «Que em facis cas», vaig dir. «Posa’t un suèter i les vambes.»
I van funcionar, les quatre paraules. Tinc cinquanta-cinc anys, ell gairebé en té vuitanta-set, i som a l’any 1988: «Que em facis cas», li dic... i me’n fa. La fi d’una era, el començament d’una altra.
...
Tot i això, semblava menys enfonsat que durant el període en què no havíem fet res. S’havia d’enfrontar a una nova prova, i enfrontar-se a proves no admet cap mena de desesperança. La situació requeria aquella amalgama de rebel·lia i resignació amb què havia après a afrontar les humiliacions de la vellesa.”
― Patrimony
“perquè no són capaços de tenir pensaments desconnectats de la seva existència immediata. En diem dignitat, d'això. En aquells temps, encara podia parlar per ella mateixa. Ara que és morta, és impotent, incapaç de modelar o defensar el seu llegat. I, tanmateix, hi ha una versió d'ella que encara existeix, d'alguna manera, al costat d'aquells comentaris, igual que la fotografia sobre una tomba profanada continua existint al costat del munt d'ossos escampats al fang. ¿La dignitat requereix l'existència continuada d'algú, la capacitat activa de defensar-la, de protegir-la de l'ofensa, d'erigir-se en el seu nom? ¿És una relació que depèn del reconeixement extern, del compliment dels nostres compromisos, una manera de ser al món, tant individualment com amb els altres? ¿O és, potser, una qualitat inherent, que posseïm pel simple fet de ser qui som, una voluntat disciplinada pel lliure albir, i per això mateix també susceptible d'error? I si la preservació de la dignitat exigeix estar viu, ¿vol dir, això, que la dignitat no és tan immaterial com solem creure, que una persona morta ja no pot tenir dignitat, que és una mena de propietat que es converteix en pols, com els cabells, la pell o les ungles d'algú?”
― Indignity: A Life Reimagined
― Indignity: A Life Reimagined
Goodreads Librarians Group
— 333279 members
— last activity 1 minute ago
Goodreads Librarians are volunteers who help ensure the accuracy of information about books and authors in the Goodreads' catalog. The Goodreads Libra ...more
Oriol’s 2025 Year in Books
Take a look at Oriol’s Year in Books, including some fun facts about their reading.
558 books
|
338 friends
309 books
|
20 friends
471 books
|
354 friends
248 books
|
117 friends
177 books
|
150 friends
461 books
|
64 friends
435 books
|
1,245 friends
30 books
|
9 friends
More friends…
Favorite Genres
Polls voted on by Oriol
Lists liked by Oriol