Oriol Lladó

“That evening at Steinem’s talk on the University of Texas campus, I was struck by her explanation for how such venomous misogyny could overrun the presidential election in 2016. The moment a woman is statistically most likely to be murdered by her male abuser, Steinem pointed out, is when she escapes. Losing control of her is the unbearable threat that makes the violent ex-husband snap.

Expanding this idea to a patriarchy losing control of half of the U.S. population would indeed explain a lot about recent years: Abortion provider George Tiller’s murder in Wichita in 2009, Hillary Clinton’s treatment and loss in 2016, the reliable track record of violence against and hatred toward women among male perpetrators of this century’s mass-shooting epidemic. It would explain, too, perhaps, how a self-possessed, powerful woman like Parton gets turned into a boob joke.

Like Steinem, Parton is an icon of American womanhood in the twentieth century, still going full force today, perhaps with the energy other women their age who made more orthodox decisions must offer to their grandchildren. Steinem did not come from wealth, but the two women nonetheless had different experiences of socioeconomic class: one went to college, and one took a guitar to Nashville. In different ways and with different tacks, they both charted the course for us to nominate a woman for president in 2016.”
― Sarah Smarsh, She Come By It Natural: Dolly Parton and the Women Who Lived Her Songs

“... no se'n va perdre ni una paraula. Va pensar Té raó. Les històries s'assemblen, les històries es repeteixen. Són com els cercles que es dibuixen a l'aigua. Un moviment en genera molts d'altres. Els humans no som tan originals com ens pensem.”
― Mònica Batet, Una història és una pedra llançada al riu

“En la vida, los destinos están casi siempre separados: quienes comprenden no son los ejecutores, y quienes actúan no comprenden.”
― Stefan Zweig

“Crec que no és gaire lluny del que Weil volia trobar a la fàbrica, la possibilitat en forma d’autorització moral per donar testimoni, per poder parlar-ne. A mi em passa una cosa molt similar amb els amics, la família i les situacions que viuen: com pots parlar de la guerra, mantenint aquesta distància variable? No sé si estic legitimat per fer-ho, d’aquí, suposo, l’acumulació d’hores de voluntariat, la quantitat de documents que busco o la cerca en el record dels Monegres, com si hagués de menester tots aquests comprovants per tenir alguna cosa a dir, per poder fer creure al lector que el meu relat té alguna importància. Necessito tenir un tiquet, el comprovant de l’experiència. No tinc una síndrome de l’impostor, vés, l’acceptació que no es pot ser mai una altra cosa, que el que explico sempre tindrà una aproximació imperfecta. «Todo lo que tengo traigo», que deia la iaia María.”
― Francesc Serés, El món interior