David Moro

“Qui sap fins a quin punt som morts quan morim.”
― Mercè Rodoreda, Mirall trencat

“Havia somniat una altra vida, molt diferent de la que havia anat vivint, molt diferent de la vida del seu pare, una vida traçada per la seva voluntat més que per unes circumstàncies, sempre pensant que ja tindria temps de rectificar-la, però en el fons sense gaires ganes de rectificar res. Havia visi tantes misèries, tanta persona vil i tant de tot, que la seva delícia era tirar molles de pa als pardals que a més de fugir quan el veien li empastifaven la barana. Un home és una cosa misteriosa; una màquina que no s'acaba mai de saber com és feta. Perquè els metges i els homes de ciència diuen és això i és allò i sempre és més del que diuen; els mateixos humors, els mateixos camins entortolligats per dintre, però cada home, amb la seva ànima, com... I encara que intentava d'explicar-s'ho més li semblava que no sabia res...”
― Mercè Rodoreda, Mirall trencat

“- Potser ens dirà que se li acaba de morir el marit escanyat o que té la lepra. Ja estic fins al capdamunt de les tristeses dels altres... Miri, miri, com s'enrabia...
- Qui?
- El mar.
- Deu estar tip de sentir-nos.”
― Mercè Rodoreda, Tots els contes

“El pretender que la cultura sea un fenómeno exclusivamente humano conlleva serios y graves problemas similares a los inherentes a la no aceptación de la evolución biológica; pensar que la cultura emergió de la nada del brazo del género Homo es caer nuevamente en una vieja trampa.”
― Jordi Sabater Pi