Pau Rosell

“A vegades encara soc com abans. I altres vegades soc com si no hagués sigut mai el que era abans, com si pel forat del cap se m'hagués escapat tot, i només s'hagués quedat la por negra, i les coses que tinc al voltant del coll.”
― Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla

“La madre está siempre condenada al reproche porque es el amor primero, el amor puro y el dolor sobrevenido de no poder ser el otro, de no poder ser uno con el otro, imposible siempre de satisfacer. La decepción primigenia viene,como el amor primigenio, de la madre.”
― Ana Iris Simón, Feria

“Jo canto a la lluna quan fa el ple,
ullal rodó de la nit amable,
gata prenys.
Canto al riu gelat,
company de l'ànima,
com una vena, com una llàgrima.
Canto al bosc atent,
sadoll de peixos, llebres, ceps.
Canto als dies magnànims,
a la brisa d'estiu, a la brisa d'hivern,
als matins, a les vesprades,
a la pluja petita, a la pluja enfadada.
Canto a la vessant, al cim, al prat,
a les ortigues, al roser bord, a
l'esbarzer.
Canto com qui fa hort,
com qui talla una taula,
com qui aixeca una casa,
com qui tresca un pujol,
com qui es menja una nou,
com qui encén una brasa.
Com Déu creant els animals i les
plantes.
Canto jo i la muntanya balla.”
― Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla