Ivan Jaquierz

“La primera possibilitat passa per fer jugar malament el rival. És a dir, has d’evitar que el teu adversari jugui bé. No has de sortir només al camp pensant en allò que has de fer tu, sinó també en allò que no has de permetre que faci el contrari. T’has d’anticipar sistemàticament als seus punts forts i atacar els seus punts febles. Has d’aconseguir que el contrari jugui malament, perquè, si no, com que és millor que tu, et guanyarà. Però la meva estratègia preferida és l’altra. L’adversari és superior a tu a l’inici de la temporada, però això no implica que hagis d’acceptar això mateix al final de la temporada. Hi ha tot un any per endavant, i si dins de la feina incloem objectius que ens facin millorar, que augmentin la nostra qualitat individual i col·lectiva com a equip, podem aconseguir que al cap de deu mesos siguem millors que ell. L’objectiu en aquest cas és trencar el nostre nivell màxim i fer que el nostre cent per cent actual no sigui res més que un petit percentatge de la nostra capacitat de rendiment futura. Quan t’enfrontes amb algú en principi millor que tu i que saps que tindrà un rendiment excel·lent, has de provocar alguna cosa. Has de trencar el límit superior del teu rendiment mitjançant el creixement.”
― Xesco Espar, Jugar amb el cor: L'excel·lència no és suficient