Status Updates From Llibre de meravelles

pfff este vers d'ací:
... La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un a l'altre

estellés és terrorisme

rellegir estellés es (tornar a) enamorar-se (a/) de valència
havia oblidat estos versos de no escric èglogues (però mai s'obliden ixes cames!): Sempre venied, mai no arribaves del tot, / i jo et volia així, i jo ho volia així: / nasquí per aguardar-te, per veure com venies./ [...] Jo no sé res de tu. Han passat segles, dies. Inútilment recórrec València. No escric Èglogues.

com de agradable és començar a llegur-de uns dels clàssics valencians quan ets a valència? ho podria haver fet millor? possiblement no.