la redundància (que a vegades se’m feia feixuga) és justament el límit que dota de sentit el llenguatge.
és un d’aquests llibres que té (tenim) la grandiosa sort que sigui en català i pràcticament intraduïble.
hi ha un preciós dibuix entre els límits que nega en els elements naturals i la seva capacitat d’avançar en els límits del llenguatge escrit.
i més coses, però no hi caben :(
— Jul 11, 2025 12:11PM
Add a comment
