Víctor Llig > Recent Status Updates

L'autor a voltes es bota les mateixes lleis que ell ha establit. Un poc trampós.

Bon gir argumental. Evidentment quedaven massa pàgines per a ser tan fàcil.

La construcció dels personatges es suposa important quan cada u és el protagonista del capítol on se mos presenta per volta primera.

Vocabulari amb estética naturalista amanit amb referències a la cultura popular estadounidenca que pot dificultar la lectura als forasters.

Aprofitant un punt de partida amb el protagonista escrivint les seues memòries una volta ancià, la narració viatja de record a record entre memòries més séries i que demostren un compromís amb la moral pròpia del protagonista, i d'altres ben entretingudes farcides del típic humor de "la terreta" plé d'animalades i destarifos...

És graciós com introdueix personatges de la cultura valenciana com Blasco Ibáñez o Sorolla.

Aconsegueix fer-te prendre partit. Et sens ofès e indignat pels actes d'uns personatges en contra d'uns altres.

A excepció de Lídia, es veu que no hi ha espai per a personatges femenins amb més valor que el que els dona el seu cos ni més objectius que el d'anar darrere d'individus del sexe contrari.

Puaj...

Quant de cunyerisme

Una consciència continguda en un cos enclaustrat que no pot fer més que raonar i sentir.

I molt de vi. Si Ian McEwan et convida a sa casa, no oblides portar un Pinot Noir.

Tras anys sense llegir novel·les en anglès, he decidit reprendre l'habitud amb este llibre i... La prosa de McEwan és prou complexa. No es rés fàcil si no has llegit uns quants llibres en anglés abans.

Té moments molt introspectius (aprofita per exposar idees sobre temes del mon real però sense perdre la relació amb l'història principal) i en general tota la narració es troba amanida d'un humor ben àcid.

Molt catxondo i divertit en general, però també té moments agridolços.

Llegir un història que es desenrotlla tan a prop d'un mateix és sempre atractiu. Però en este cas, a més, l'autor dibuixa un retrat de la societat valenciana, que si bé, no és la mateixa d'ara, si que em resulta graciosament familiar.

(No té gens de vergonya per parlar de sexe este home)

M'ho estic llegint ràpid per a que s'acabe i poder començar altre. Partint d'ahí...

Mmm... la trama no em pareix extremadament complexa, però la profunditat que aplega a tindre la relació dels Barret ha sigut una sorpresa. Els trobe molt humans i propers dins d'un context tan fantasiós i enigmàtic

En quant al nostre heroi tot són incògnites! 🙄
I en quant a la nostra [heroïna?] tot són llàgrimes 😥

En acabar el capítol 7 acabe de decidir que vaig a llegir les dos seqüeles. Li costa començar (en tota la formació del heroi, potser massa), però pareix que ara per fi la cosa se fica un poquiu més seria

És molt interessant llegir crítiques al dialecte barceloní (tan estimat pel ingenier P. Fabra) d'un home com el senyor Miquel Batllori.

En quant a l'edició del llibre... ufff... trobe tants errors d'edició que a voltes no se si es tracta de característiques propies de les normes del Puig o d'errors del escriptor...