Silvia > Recent Status Updates

Desde aquella noche en que colocó los ladrillos y la argamasa, mi madre supo que las sombras se le habían metido dentro.

Cuando mi madre se dio cuenta de que nunca iba a poder salir de aquella casa, dejó de pedir a los santos y empezó a hablar con las sombras.

[...] quién querría que viniesen cuatro mantis religiosas con sus cientos de ojos y sus bocas de pinzas a la cama de su hija.

Es una tradición familiar, igual que esas idioteces que hace la gente en Navidad. Nosotras tenemos muchas tradiciones, como encerrarnos las unas a las otras, pero nunca comemos cordero porque los corderos no nos han hecho nada y nos parece de mala educación.

—[…] Olvídalo.
—No puedo. —Rin se presionó el rostro contra las manos—. Era brillante. Era diferente. No había nadie como él.
—Te sorprendería. —La Sorqan Sira parecía muy triste—. No tienes ni idea de cuántos hombres hay iguales que Altan Trengsin.

Però, com va dir la mestra Ursula K. Le Guin,  «vivim al capitalisme. El seu poder sembla indefugible. També ho semblava el dret diví dels reis».
Cap imperi dura mil anys. El del Big Tech també caurà. Només ens queda decidir què construirem després.

Alliberem el coneixement per posar-lo al servei comú, que al cap i a la fi era l'objectiu primordial d'internet. [...] Construïm un model federat i interoperable, que no exigeixi regalar la nostra privacitat a una empresa que ens impedeix compartir amb qui ha decidit no plegar-se a les seves condicions d'ús abusives.
I sobretot, fem costat a creadores que ofereixen alternatives.

Existeix una autèntica morbositat fatxa, [...] Tampoc se'ls ha d'oferir altaveu ni confabular en els seus espais [...]. Consentir com a vàlids «els dos costats del conflicte» quan un d'ells nega l'accés a drets fonamentals a uns certs grups de la població és just el contrari de construir una igualtat en condicions.

Internet és va crear amb la innocent premissa que la informació volia ser lliure i que posar-la a l'abast del món resoldria els seus problemes. [...] Necessitem eines per a la crítica i la comprensió de la realitat d'altres éssers humans. Per tenir unes comunitats sanes, hem de decidir com hi volem viure, què considerem acceptable i què no.

Existeix tota una branca de la ciència, bastant recent, dedicada a observar com prolifera la ignorància i com es produeixen les falsedats, no només mitjançant l'emissora de mentides, sinó per mitjà de l'ocultació de la veritat. És diu agnotologia, una paraula encunyada el 1995 [...] i es podria definir com l'estudi de la ignorància culturalment induïda.

[...] el país més vegades acusat per usar aquest tipus de guerra bruta digital ha estat Israel, un Estat que ha potenciat el complex industrial-militar com cap altre a causa de la situació d'apartheid i guerra constant a la qual ha sotmès l població palestina.

Que l'arquetip de persona que es construeix a través de les falsedats ho fa dins d'una bombolla mental que impedeix acceptar cap crítica externa, i que recorre al negacionisme quan se li presenten dades o se'l refuta. Per reforçar aquesta bombolla i aquest negacionisme s'esgrimeixen el victimisme, d'una banda, i la prepotència, de l'altra.

El concepte de negacionisme és especialment interessant perquè descriu perfectament un ressort mental: negar l'evidència que contradiu una creença.

Perquè si ni tan sols intentem entendre el món en tota la seva complexitat, mai podrem transformar-lo.

Sembla que com menys sentim la necessitat de demostrar que sabem de tot i pensar que som més intel·ligents que la resta, més fàcil ens resulta no creure en merdes.

La IA no comprèn el món, només encaixa patrons l'un darrere l'altre fins que la solució proposada ens resulti prou familiar per acceptar-la. La conseqüència última de retirar la nostra capacitat de reflexió i atorgar-la a la automatització és eximir les nostres consciències del mal que podem causar.

L'enamorament entre la capacitat de càlcul i la possibilitat de dur a terme massacres sense remordiments tampoc és nova, però s'està estenent cada vegada més.

El més urgent no és corregir o millorar els «errors» que té la IA, sinó entendre a quin propòsit serveix i diferenciar quan té sentit usar-la i quan no.

Com sabem, en informàtica el codi és llei, i si la segregació s'hi oculta, es torna imperceptible, però omnipresent. Com afirmava la periodista Meredith Broussard, «quan una cosa injusta es codifica en un algorisme, es torna molt difícil de veure i gairebé impossible d'erradicar».

Avui dia, l'afegitó "intel·ligent", com a reclam publicitari per a qualsevol dispositiu, ens porta a la confusió que les màquines poden desenvolupar raciocini. Sobra dir que, de moment, això forma part de l'àmbit de la ciència-ficció.

És imprescindible tenir al cap que la principal funció de les violències digitals, sobretot quan es donen cap a persones amb representació en l'àmbit públic, és disciplinadora. [...] Era una manera d'anunciar que qui és presentés com a feminista al món dels videojocs es trobaria amb un rebuig i un odi oberts, i que més valia no fer-ho si no volies patir el que li estava passant a Sarkeesian.

Rin la miró sin poder creérselo.
—¿Crees que eres, por naturaleza, más inteligente que yo? […] Creéis que somos idiotas —dijo Rin, más bien para sí misma. Es increíble lo mucho que quería romper a reír. ¿De verdad los hesperianos se tomaban tan en serio a sí mismos? ¿Creían que eso era ciencia?-. Creéis que todos somos inferiores a vosotros.

[...] Havia nascut la gamificació de l'assetjament.

[...] la periodista Anita Sarkeesian va ser la persona més odiada pels trols d'internet. Tant, que algú va arribar a dissenyar un rudimentari joc en línia que consistia a dlfer clic sobre una foto seva perquè li anessin apareixent blaus i ferides. El desencadenant de tanta antipatia va ser simplement, que S. havia iniciat un canal d'anàlisi feminista de videojocs: Feminist Frequency. [...]

Això es percep com un atac des d'alguns sectors, perquè nega el privilegi de la representació i la normalitat per defecte que abans encarnaven. [...] s'obstinen a considerar el terme cisgènere un insult. No perquè ho sigui (que no ho és), sinó perquè delimita una experiència humana que abans era la neutra, i obre la possibilitat al fet que en puguin existir d'altres en igualtat de condicions.

Les paraules són importants perquè creen el món tal com és, […], són una manera d’encapsular la nostra manera d’entendre i donar sentit a l’existència. Tenen el poder de reforçar la normalització d’un sistema, o de negar la possibilitat d’existir fora d’ell. Per això a nivell polític i comunicatiu cal tenir-les en compte, perquè poden ampliar o reduir la nostra comprensió del món.

El vidente la miró de soslayo. Su gesto era sombrío.
—Vas a hacer que el mundo se ahogue en la sangre de Altan, ¿verdad?
—Voy a encontrar y asesinar a todos los responsables —declaró—. Y no podrás detenerme.
Chaghan emitió una risa seca y cortante.
—Ah, no. No pienso detenerte.
Le tendió una mano. […] la tierra hundida bajo el agua y el cielo inundado de cenizas fueron testigos del pacto […].

-[...] Tengo miedo de lo que pueda hacer Altan para obtener su venganza, y también de que esté haciendo lo correcto.

Simplemente había ocurrido lo que que siempre sucedía cuando una raza decidía que otra era insignificante.
La Federación había masacrado Golyn Niis por el simple hecho de que no consideraban que los nikaras fuesen seres humanos.

Durante todo ese tiempo, su mente gritaba una pregunta sin respuesta: «¿Por qué?». [...] «Se habían rendido», quiso gritarle a su enemigo desaparecido. «Habían entregado las armas. No suponían ninguna amenaza para vosotros. ¿Por qué tuvisteis que hacer esto?».
No concebía ninguna explicación racional.