Joan’s Reviews > Les petites virtuts > Status Update

la bellesa poètica és un conjunt de crueltat, de supèrbia, d’ironia, de tendresa carnal, de fantasia i de memòria, de claror de foscor.

– El meu ofici

El meu ofici és escriure històries, coses inventades o coses que recordo de la meva vida, però sempre històries, coses en què la cultura no hi té res a veure, sinó que només hi intervenen la memòria i la fantasia.

– El meu ofici

A vegades em pregunto si érem nosaltres, aquelles dues persones, fa gairebé 20 anys, per la Via Nazionale; dues persones que van conversar tan amablement, urbanament, mentre el sol es ponia; […], disposats a donar un judici distretament benèvol l’un de l’altre; tant disposats acomiadar-se l’un de l’altre per sempre; en aquella posta de sol, en aquella cantonada.

– Ell i jo

La vulgaritat sorgeix de l’obscenitat i de la prepotència. Sorgeix, també, de la inspiració, de la fantasia.

La naturalesa essencial de la ciutat és la melancolia.

“Hi ha una monòtona uniformitat en els destins dels homes. Les nostres existències es desenvolupen segons lleis antigues i immutables, segons una cadència vella i uniforme. Els somnis no es compleixen mai, i tan bon punt els veiem fets miques ens consumim de nostàlgia pel temps en què bullien dins nostre. El nostre destí transcorre en aquesta successió d'esperances i nostàlgies.”

— Hivern als Abruços