andrea’s Reviews > T'agrada Brahms? > Status Update

«Com si el temps hagués estat un animal plàcid que calia reduir. [...] Potser, efectivament, hi havia un moment en què ja no s'havia d'atacar la vida, sinó defensar-se'n, com d'una vella amiga indiscreta. Hi havia arribat, ja?».

«Era ben bonica. En el seu caparró hi devien cabre tot de petites idees sobre la vida, els homes, les dones. Si hi insistia una mica, ella li explicaria el món», ratllar "petites" i posar "grans"!!!

«Aquell desconegut es convertiria per uns minuts en un company, algú amb qui caminem per un sender desert en un cap d'any. Sempre havia experimentat tendresa pels seus companys, fossin de passeig o de vida, una mena de reconeixement pel fet que fossin més alts que ella, tan diferents i tan propers a la vegada. [...] Tres companys en la vida d'una dona, tres bons companys. Que pot ser no era immens, ja?».

«—I a vostè, l'acuso de no haver satisfet el seu deure com a ésser humà. En nom d'aquest mort, l'acuso d'haver deixat passar l'amor, d'haver negligit el deure de ser feliç, d'haver viscut de subterfugis, d'excuses i de resignació. L'haurien de condemnar a mort, però la condemnaran a la solitud».

«... i, a mi, em deia que l'amor no és altra cosa que el contacte de dues epidermis».

«Era veritat, ni tan sols sabia el seu nom. Hi havia algú a París de qui no sabia res, només això ja era meravellós. Del tot inesperat. Algú a qui podria imaginar al seu gust durant dies».

«Estava sola una nit més, i la seva vida futura se li va aparèixer com una llarga sèrie de nits solitàries, en llençols mai arrugats, en una tranquil·litat apagada, com la d'una llarga malaltia. [...] La Paule rumiava dolçament, amargament la seva solitud», puf... el pes d'una solitud adquirida i rutinària 3

«I tot d'una s'havia sentit envaïda per la felicitat, acceptant-ho tot de la seva vida, acceptant el món, comprenent en un instant que tot anava bé»