lucy

“Vaig plorar. Vaig plorar molt, Nathan. Se’m va acudir que aniria a trobar el teu cos, i que l’abraçaria, i no el deixaria anar mai. Em quedaria amb tu fins que em morís de gana, però almenys moriria abraçat a tu. Pensava que això era l’únic que em quedava.”
― Sally Green

“No, no ho ets. És el teu cos, no tu. La teva esència no té res a veure amb el bruixots negres. Portes alguns gens d'en Marcus, i alguns de la Saba. Però això és físic. I la part física, els gens, el do, no és el que et converteix en un bruixot negre. Creu-me. Él la manera com penses i com actues el que fa que siguis com ets. No ets dolent, Nathan. En tu no hi ha res dolent. Tindràs un do poderós, això ho veiem tots, però depèn de com l'utilitzis seràs bo o dolent.”
― Sally Green

“Pel que fa a mi, sempre t'estimaré. Fins i tot quan estigui enterrat en d'aquest forats. (...) Quan sigui allà dins, encara t'estimaré. Sempre.”
― Sally Green, Half Wild

“Sí que parlem: parlem de moltes coses. Ja em coneixes, i coneixes el meu costat negre també, però l'Annalise veu l'altra cara que tinc. Reconec que em fa por que mai no arribi a entendre'm o a acceptar-me com tu. És una cosa que em fa esgarrifar. Però això no vol dir que ella no conegui l'altre cosat d'en Nathan, el costat bo. L'Annalise sempre ha sabut veure'l. Vull estar amb ella. Vull ser bo.”
― Sally Green, Half Wild