Montse

“Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui —diuen— irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.”
― Miquel Martí i Pol, Vint-i-set poemes en tres temps

“La moral! —digué—. És el pes més inútil que pot carregar un home.”
― Pere Calders, Tots els contes

“El meu dolor és meu i l’única unitat de mesura possible per calibrar-lo és la intimitat de tot allò que conforma el com.”
― Marta Orriols, Aprendre a parlar amb les plantes

“¿Quina llengua que no tingués l’àmbit culinari com a referent bàsic diria d’un lloc cèntric que és al rovell de l’ou, d’un programa de televisió vulgar o de poca qualitat que és de pa sucat amb oli i de la gent poderosa que són de l’olla, o que remenen les cireres?”
― Carles Casajuana, L'últim home que parlava català