Palestina Quotes

“kata penduduk palestina, israel itu adalah hewan peliharaan iblis di bumi, yg dilepas untuk memburu ladang mereka.
menurut saya ungkapan itu masih cukup santun.
lebih tepatnya mereka adalah keledai2 neraka.”
― firman nofeki

“Palestina ni nchi ya Waisraeli waliyopewa na Mungu wa Yakobo. Hata hivyo, hawakutimiza masharti. Mungu aliwaagiza kuua kila mtu katika nchi ya Kaanani na miji yake yote. Waisraeli, wakiongozwa na Yoshua, waliua watu wengi katika nchi ya Kaanani. Hawakuua kila mtu katika miji ya Ashdodi, Gathi na Ukanda wa Gaza kama walivyoagizwa. Mungu alimwambia Ibrahimu kuwa angempa yeye na uzao wake nchi ya Kaanani kuwa milki yao ya milele, na kuwa Yeye ndiye angekuwa Mungu wao daima. Vita ya Israeli na Palestina itamalizwa na Mungu. Itamalizwa na hekima.”
― Enock Maregesi

“Mungu alilibariki taifa la Israeli katika misingi ya kidini na si katika misingi ya kisiasa au misingi ya kihistoria; na asili ya dini ya Kikristo ni kutoka katika taifa hilo ambalo Biblia imelitaja kama taifa teule la Mwenyezi Mungu. Mgogoro wa Israeli na Palestina ulianzishwa na Israeli mwenyewe. Yakobo alipokea baraka iliyokuwa si ya kwake kwa kutumia hila ya Rebeka. Baraka ya Yakobo ilikuwa ya Esau.”
― Enock Maregesi

“Senang berkenalan dengan kalian. Ah, itu memang “ruh” kami di sini. Al-Quran adalah suplemen terbaik untuk bisa terus berkembang. Kata abi, harus sering dibaca dan diamalkan bila ingin mudah dihafal.

Terimakasih untuk potret yang amat indah. Tapi maaf, aku dan teman-temanku tak akan pernah meninggalkan bumi para ambiya’ ini sejengkal pun. Adalah tugas kami untuk menjaga Masjidil Aqsha hingga kemenangan itu tiba.

Khalid

(Korespondensi Tak Berbalas, Dunia Tanpa Huruf R)”
― Yoza Fitriadi, Dunia Tanpa Huruf R

“Tak perlu menjadi seorang muslim untuk membantu Suriah dan Pelestina. Cukup jadi manusia,” jawab Weigl menirukan presiden Turki yang ia dengar di berita.

(Gerbong Kemanusiaan, Dunia Tanpa Huruf R)”
― Yoza Fitriadi, Dunia Tanpa Huruf R

“يا ليتك معي، فالشوق إليك كوردة من شوك.

Quanto vorrei che tu fossi qui con me. La nostalgia di te è una rosa di spine. (tr. Barbara Teresi, 2021)”
― Ibtisam Azem, The Book of Disappearance

“E chissà se ogni tanto anche tu - a casa, nella strada dove sei tornato, nella tua città -, chissà se anche tu senti, vagamente, una specie di tenue ombra sull'anima, chissà se la senti che ti accompagna e fa capolino di tanto in tanto. Come se fra i tuoi effetti personali si fosse introdotta la valigia di un altro passeggero, non del tutto diversa dalla tua, e come se fra te e le cose ci fosse un certo distacco, come se per un po' tu fossi ancora straniero qui, spaesato come eri laggiù. E a tratti guardi le scene, le strade e le persone di qui e le vedi da turista, e tutto quello che è ovvio, chiaro e normale, tutto quello che è familiare, domestico e noto, ti appare con una lucidità e un'intensità misteriose.”
― Rabinyan, Dorit, Borderlife

“La guerra empezó en la radio y en la radio terminó.”
― Ghassan Kanafani

“Il sionismo, dalle prime fasi della sua evoluzione moderna sino alla creazione dello stato d'Israele, fece sempre appello a un'opinione pubblica europea, per la quale la classificazione dei territori d'oltremare e degli indigeni in classi inferiori era giusta e “naturale”. Ecco perché oggi ogni singolo stato o movimento di liberazione nelle ex colonie dell'Africa o dell'Asia comprende, si identifica e sostiene la lotta palestinese. In molti casi c'è un'indiscutibile coincidenza tra l'esperienza degli arabi palestinesi sotto il dominio sionista e la storia di quelle persone dalla pelle nera, gialla o scura che venivano descritte dagli imperialisti del XIX secolo come esseri inferiori e non propriamente umani.”
― Edward W. Said, The Question of Palestine

“Lihat, Layla. Al-Quds, kota paling indah di dunia. Kota kita. Lihatlah betapa terang dan cerah batu itu di bawah sinar matahari pagi; ciumlah aroma za'atar dan roti yang baru dipanggang, dengarlah panggilan muazin dan teriakan para penjual tamar hindi. Ingatlah semua ini, Layla, simpan di dalam hatimu.”
― Paul Sausmann

“La forma más segura de eliminar el derecho de un pueblo a su tierra es negar su conexión histórica con ella.”
― Rashid Khalidi, Anonymous

“Un diritto non è perso finché c'è qualcuno che lo rivendica..." (traduzione di Barbara Teresi, 2021)”
― Ibtisam Azem, The Book of Disappearance

“Summud se puede traducir como entereza, firmeza, perseverancia. Es aguantar con firmeza y paciencia frente a una situación muy dura y oprimente que uno no puede cambiar de inmediato. Para los palestinos, summud es una ideología y una estrategia política que consiste en resistir a ser desenraizados y en reafirmar constantemente su presencia en su tierra. Summud es la actitud de estar para quedarse, tomar acción; es un arte de vida, de existir, de trabajar.”
― Irmgard Emmelhainz, Cielo está incompleto, El

“La lógica palestina es que en guerra todos debemos dormir en lugares diferentes, para que, si una parte de la familia es asesinada, la otra sobreviva.”
― Atef Abu Saif, Quiero estar despierto cuando muera: Diario de un genocidio

“Ik vertelde dat taal me boeit, en dat ik niet wist waarom. Maar na wat er vandaag op school gebeurd is, weet ik heel zeker waarom taal zo belangrijk voor me is.

We hadden les van een nieuwe leraar en moesten onszelf aan hem voorstellen. Toen het mijn beurt was, zei ik: 'Dag allemaal, ik ben Malak Habroundahman. Ik woon al vijf maanden in België. Ik heb twee broers en een zusje. Ik ben geboren in Gaza, Palestina.
'Israël, onderbrak de leraar me. 'Je bent geboren in Israël. Gaza is Israël. Palestina is geen erkende staat.

Ik werd boos. 'Palestina is mijn land! U weet niet wat Israël met mijn land doet! U weet niet waarom wij uit mijn land moesten vluchten!' Ik werd bozer en bozer en struikelde over mijn woor-den. 'En van u mag ik daar niet over praten? Als mijn verhaal u niet boeit, dan ga ik gewoon slapen tijdens uw les.

De andere leerlingen reageerden nauwelijks. Ook de leerkracht zweeg.

Na een tijdje zei hij: 'Zeg buiten wat je wilt, maar hier in de les telt alleen de waarheid: Gaza is Israël.

Toen was ik mijn Nederlands kwijt. Ik wilde zo veel zeggen, over dat ik mijn baba drie jaar niet gezien had, over de bombardementen, over de voortdurende angst, over dat ik me hier niet thuis voel, over hoe erg ik mijn sido mis, en Alaa ... Maar ik kon niet meer spreken.
Daarom is taal zo belangrijk voor mij. Ik wil kunnen spreken, ook als ik boos ben, heel erg boos.”
― Erik Wouters, Malak

“Ik vertelde dat taal me boeit, en dat ik niet wist waarom. Maar na wat er vandaag op school gebeurd is, weet ik heel zeker waarom taal zo belangrijk voor me is.

We hadden les van een nieuwe leraar en moesten onszelf aan hem voorstellen. Toen het mijn beurt was, zei ik: 'Dag allemaal, ik ben Malak Habroundahman. Ik woon al vijf maanden in België. Ik heb twee broers en een zusje. Ik ben geboren in Gaza, Palestina.
'Israël, onderbrak de leraar me. 'Je bent geboren in Israël. Gaza is Israël. Palestina is geen erkende staat.'

Ik werd boos. 'Palestina is mijn land! U weet niet wat Israël met mijn land doet! U weet niet waarom wij uit mijn land moesten vluchten!' Ik werd bozer en bozer en struikelde over mijn woorden. 'En van u mag ik daar niet over praten? Als mijn verhaal u niet boeit, dan ga ik gewoon slapen tijdens uw les.'

De andere leerlingen reageerden nauwelijks. Ook de leerkracht zweeg.
Na een tijdje zei hij: 'Zeg buiten wat je wilt, maar hier in de les telt alleen de waarheid: Gaza is Israël.'

Toen was ik mijn Nederlands kwijt. Ik wilde zo veel zeggen, over dat ik mijn baba drie jaar niet gezien had, over de bombardementen, over de voortdurende angst, over dat ik me hier niet thuis voel, over hoe erg ik mijn sido mis, en Alaa ... Maar ik kon niet meer spreken.
Daarom is taal zo belangrijk voor mij. Ik wil kunnen spreken, ook als ik boos ben, heel erg boos.”
― Erik Wouters, Malak

“A vitória de Heba Abu Nada

Da árvore da insônia caem poemas
um para cada criança
O anjo Azrael
empresta
para cada uma
suas asas
para cada bomba que cai
elas tecem
um manto
com os fios
dos cabelos de Sansão

Vemos uma porta feita com
as chaves de suas casas
dela jorram sangue e mel
que evaporam
formando uma nuvem
maior do que Israel

A nuvem desce
como o carro de Ezequiel
cai sobre reis e exércitos
a sombra de Azrael
Ergue a espada o Arcanjo Gabriel
Jerusalém sobe
e vitoriosa
desce a
Palestina
dos céus”
― Marcelo Ariel, A água veio do sol, disse o breu

“A la una de la matinada, comprenem que no hi ha res a esperar. Torno a casa, i m’adormo davant de la televisió encesa. Em desperto per les trucades dels meus amics: «Han guanyat, tot està fotut!», i jo: «Que Déu els maleeixi, aquest cop ens destruiran!».

Baixo corrents al carrer com una boja. Sense vel! Ara, però, no és en broma. La gent que em veu passar amb el cap descobert es queda parada, els responc: «Què us penseu? Guanya Hamàs i jo seguiré duent vel? Prefereixo treure-me’l abans que m’obliguin a portar-lo!».

Coneixia Hamàs per haver crescut junts, per haver viscut en la intimitat d’aquesta “moral” feta de conservadorisme i de normes de conducta que es feien dir islàmiques —però en realitat tan alienes a la religió com a qualsevol veritable espiritualitat. Si el rebuig al Fatah venia de la seva corrupció, la rigidesa de Hamàs no valia gaire més. La gent se sentia confusa: no estaven alegres...”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“La pregunta que et ve a l’ànima és més aviat aquesta: «On és, Senyor? On és la justícia, on és Ell?»

Els israelians són enemics durs que no mostren cap misericòrdia. Afirmen que maten només aquells que planegen matar, però vaig veure que podien matar qui fos, equivocar-se i que se’ls en fotia haver-se equivocat. I es van equivocar molt, en aquesta guerra! I deliberadament!

On és, el Déu d’Israel?

El cos d’en Hamed partit per la meitat... No sé per què, més tard, quan Estat Islàmic exposaria als ulls del món els horrors i les ignomínies que cometia sense cap vergonya, aquesta imatge em tornaria al cap.

Quina regió! Entre el règim sirià de Baixar al-Assad, que massacra el seu propi poble des d’avions, l’Estat Islàmic que executa sense distinció per l’espasa qualsevol població que no creu com ell, la persecució de Hamàs, matança de civils entre els quals més de cinc mil criatures, tot plegat per mantenir la seva interpretació desviada de l’islam, el tercer Aliat...

I els mateixos religiosos que ho prometen tot, que disparen míssils com si fossin paraules de l’Alcorà, i els que tenen fe cega els creuen. Tot això no és religió, això és una tragèdia.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“Hi ha una cosa que no he entès mai: com han pogut aprovar, els israelians, un govern que mata amb aquesta sang freda éssers humans? Com han pogut justificar la seva acció?

Es diria que s’ha abatut sobre aquesta societat una espècie de ceguera general, com si el bombardeig sobre Gaza i els seus habitants simplement no hagués ocorregut.

No obstant això, alguns han alçat la veu i han exercit una gran influència —com el periodista del diari Haaretz Gidéon Lévy, un tipus formidable. Cap àrab no ha escrit com ha escrit ell!

Alguns fanàtics palestins van exigir de fer-lo callar, convençuts que es tractava d’un hipòcrita: senzillament no eren capaços de creure que un israelià pogués escriure coses semblants!

Vaig anar seguint dia a dia els seus escrits, i crec que la seva veu no va ser, per desgràcia, ni prou forta ni prou escoltada.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“L’Egipte del president Sissi, així com l’Israel del primer ministre Netanyahu, pretenen ofegar Hamàs, mentre que és precisament el bloqueig implacable allò que reforça el partit i li permet de mantenir isolada la islamització forçosa de la societat gaziana.

«Els llibres, el cinema, la música, totes aquestes coses tan importants són estranyes als fills de Gaza —escriu—. Són les coses que transformen la gent, són allò que m’ha transformat a mi!

Com podem jutjar aquells que no hi han tingut accés? El conservadorisme criminal està bastit per complet d’il·lusions, de fantasies, de pamflets del partit, de la mesquita, del govern...

Però si es mira l’interior d’una persona, què s’hi veu? Tot allò que li fa falta és un bon llibre.”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“...Durant les primeres setmanes de la guerra, tothom donava suport a Hamàs, fins i tot els opositors, fins i tot jo! Ens dèiem: «Israel i la pseudopau amb què ens infla el cap se’n poden anar al diable!».

Després, les coses van canviar. La gent va començar a expressar el mateix alhora: «Ja n’hi ha prou, aquesta guerra ja ha durat massa, volem viure!».

Vèiem bé que al món àrab se li’n fotia Gaza i feia una aliança contra el poder islamista —cosa que provocava en el seu favor una certa simpatia— però allò ja passava de taca d’oli.

Vaig publicar al meu perfil de Facebook: «És hora que els dirigents de Hamàs prenguin una decisió. Si Israel està boig, no estem obligats a estar-ho nosaltres també. Ja no volem veure més les nostres famílies assassinades».

Se’m va criticar tant per haver gosat escriure aquestes paraules! M’ho van retreure fins i tot alguns amics. «No sou més que uns mentiders», vaig respondre’ls, i jo no vull mentir.

Estic a favor de la resistència, però també estic amb la gent i escric allò que els sento dir: ja no volen més guerra, necessiten poder respirar una altra vegada.

La vostra filla fa tard, se us encongeix el cor perquè teniu el pressentiment que potser li ha passat alguna cosa. Quin progenitor no s’ha trobat mai en aquesta situació?

Imagineu-vos ara que aquesta angoixa no s’atura mai, ni de nit ni de dia, durant cinquanta-un dies seguits. Heus aquí el que hem viscut, el cor colpit per l’espera, els fills en perill, la bomba a punt de caure’ls a sobre, Déu no ho vulgui, el míssil engegat per l’avió, l’obús, en aquest moment, en el següent, en no res, en qualsevol moment...

Una treva curta? Creus que no durarà i la inquietud es duplica. El cor diu: «Ja està! Aquesta vegada ens morirem, ens ha arribat l’hora!».

Era aquest, el missatge d’Israel: «Som capaços de destruir Gaza i ningú al món us vindrà a socórrer, ningú no ens aturarà, esteu a la nostra mercè». I, efectivament, el món sencer deixava fer.

Qui donava suport a Gaza? Les opinions algeriana i egípcia —amb moderació—, l’opinió mundial —una mica—, l’ONU, les ONG, el Regne Unit... La manifestació de suport més gran va tenir lloc a Londres, no n’hi va haver cap al món àrab —i les de París van ser prohibides!


Era veritat, per tant: els israelians tenien les mans totalment lliures.

Alguns països àrabs es deien discretament a si mateixos que la desfeta de Hamàs seria la dels Germans Musulmans i que calia, per tant, deixar-lo enfonsar.

A la inversa, alguns dins de Hamàs pensaven que la guerra inflaria de nou les veles dels Germans Musulmans i conduiria a la seva resurrecció.

En els dos casos, era com si la gent que rebia les bombes no existís! Tenallats entre aquestes dues «opinions», corríem envers el nostre final.

Jo, que vivia en aquest infern, estava farta de veure les bombes caure’ns sobre el cap tan simplement. Però quan els israelians maten una família sencera al bell mig d’una treva, jo, com tothom, tinc ganes de tornar-los els coets per dir-los: «La nostra sang no és tan barata com us penseu!».

Els seus aviadors veuen cases des del cel i no s’imaginen que hi ha gent dormint a l’interior! La família del meu oncle només n’és un exemple.

En aquesta situació, no pots raonar amb lògica, embogeixes! És insuportable veure civils innocents assassinats d’aquesta manera, i al darrer moment!...”
― Asmaa al-Ghoul, A Rebel in Gaza: Behind the Lines of the Arab Spring, One Woman's Story

“Amb qui s’alinea ella, doncs? Amb els obscurs, els rebels, els anònims, les persones ordinàries de Gaza. Enfrontada al masclisme ambiental, assetjada i bombardejada per Israel, subjugada al regnat obscurantista de Hamàs, es troba a la intersecció de totes les opressions possibles del món àrab —i el seu cos vibrant les absorbeix i les rebutja totes." Sélim Nassib sobre Asmaa Alghoul

I nosaltres, gent d’esquerres, laics, liberals, musulmans moderats, ens donem cops al cap de desesperació: «Estan a punt de guanyar!». No podem posar en dubte l’honestedat dels resultats: els observadors estrangers no han trobat res a dir-hi, l’expresident estatunidenc Carter hi és present, tot sembla reglat.

DEL PRÒLEG DE SÉLIM NESSIB.”
― Asmaa al-Ghoul